Estan ubicats a una edificació independent, però dintre del recinte emmurallat de la casa. Fou bastida a mitjans del segle XIII. S’acaba de restaurar completament amb el més rigorós dels procediments. No hi ha pas un bocí de ciment: tot s’ha fet amb morter de calç (morter romà), tampoc n’hi ha pas de pintura plàstica o la cola, tot s’ha fet al fresc. Hem volgut que la decoració sigui acollidora amb mobles antics o clàssics. Els llits, però, són moderns, ja que hem volgut que siguin amples i els antics no ho eren.
A 300m hi ha la piscina municipal de Sant Esteve d'en Bas
Equipament
L’apartament de dalt (el de color “terracotta”) té dos habitacions dobles amb bany, cuina independent i sala d’estar- menjador que té sortida al patí de la pairalia. Té una clàssica estufa de llenya de ferro colat i tot ell és molt lluminós.
L’apartament de baix (el de color groc), tot amb voltes de quatre punts, té una habitació doble amb bany i una petita suite també amb bany, cuina independent, i una gran sala amb el menjador en un extrem i l’estar a l’altre amb sortides al fossar de la casa i al carrer. Té foc a terra i un forn de llenya encara en ús.
Cada habitació o suite té bany. I totes les estàncies tenen calefacció. Hi ha llenya disponible per si es vol encendre el foc a terra o l’estufa de ferro. Podem donar esmorzar i/o sopar amb productes del país (formatges, embotits) i, fins i tot de collita pròpia, si n’hi ha (ous, trumfes, oli, melmelades, pans de pessic, verdures...etc). Ambdues sales tenen TV d’última generació i les cuines estan completament equipades (encimera, forn, microones, utillatge, vaixella, estris de cuina, etc.).
El Prat, antigament conegut com el Castell d’en Bas, és una casa forta originaria del segle XIII, que va donar nom a la nissaga dels Desprat (El Prat = Es Prat = d’es Prat) que fou ennoblida per la Reina Maria (Mare de Ferran El Catòlic). En Guillem III Desprat casà amb Blanca de Verntallat, germana del famós cabdill remença Francesc de Verntallat també ennoblit pel propi rei Ferran en atorgar-li el vescomptat d’Hóstoles.
Si bé el cognom Desprat es perdé a mitjans del segle XIX en exiliar-se Esteve Desprat a Londres a causa de les seves idees massa avançades per l’època i haver mort sense fills, la casa continua fins avui en mans dels seus descendents desprès d’unes successions per línia femenina que la dugueren a la família Casanova (descendents del que fou Conseller en Cap de la Generalitat i defensor de Barcelona davant les tropes de Felip V de Borbó i que foren els Marquesos de Galtero) i després a l’actual propietari, cinquè fill de l’útim Baró de Vilagaià.
Durant la guerra civil la casa patí greus agressions doncs, a més de ser utilitzada i transformada parcialment en escola i posteriorment en hospital, va haver de suportar la crema de mobles, de l’arxiu i de la biblioteca de la família.